DADES DEL DIA
dimecres, 9 de d’octubre de 2019
Una tassa de brou
Igualtat, prejudicis
INTRODUCCIÓ PER A L'EDUCADOR

Tots tenim prejudicis, és a dir, opinions d'alguna cosa o fet sense fonament o abans que s'hagi produït. I sovint són negatius... per desconeixement, desconfiança, pors, inseguretat... És a dir, tenim opinions negatives que no són racionals i són producte de les nostres pròpies mancances.

Sovint ens passa amb les opinions sobre les persones. Jutgem per una manera de vestir, de fer, d'aspecte... I aquestes mateixes pors ens poden portar a actituds xenòfobes (literalment "por a allò estranger") que dificulten la bona convivència i la cohesió com a societat.

Anem a llegir-ne una història que en pot ser un bon exemple.

Una tassa de brou

Aquesta és una història real, viscuda a Suïssa, en un restaurant d’autoservei.

  “Una senyora de setanta-cinc anys, agafa una tassa i li demana al cambrer que li ompli de brou. Després s’asseu en una dels taules del local. Quan tot just s’ha assegut, s’adona que s’ha descuidat el pa. S’aixeca i es dirigeix a agafar un panet per menjar-se’l amb el brou, i torna al seu lloc.

 Sorpresa! Davant de la seva tassa de brou s’hi troba assegut un magrebí, que està menjant  sense immutar-se.

 – Això és massa ! –pensa la senyora– però no em deixaré robar !

I dit i fet, parteix el panet a bocins i els tira dins la tassa que tenen al davant el magrebí i ella, i hi posa també la cullera.

 El magrebí, complagut, somriu. Prenen una cullerada cadascú fins acabar-se la sopa, tot en un absolut silenci.

 Acabada la sopa, el magrebí, s’aixeca, s’acosta a la barra i torna amb un gran plat d’espaguetis i ... dues forquilles.

 Mengen tot dos del mateix plat, en silenci. Acaben el plat i s’acomiaden:

– Fins aviat ! –li diu la senyora.

– Adéu ! –li respon l’home, amb un somriure als ulls. Sembla satisfet haver fet una bona acció, i s’allunya.

 

La dona el segueix amb la mirada; vençut el seu estupor busca amb la mà la bossa de mà que havia deixat penjada a l’espatllera de la cadira... Però: Sorpresa!

La bossa de mà ha desaparegut.  "Així doncs aquest magrebí... "

Quan ja anava a cridar: "Lladre, agafeu aquell lladre !", mira al seu voltant, i veu la seva bossa de mà penjada en una cadira, dues taules més enrere d’on estava ella, i sobre la taula una plata amb una tassa de brou, ja fred.

 Immediatament s’adona del que ha passat: No ha estat el magrebí el que ha menjat la seva sopa. Ha estat ella qui, equivocant-se de taula, ha menjat gràcies al magrebí, com una gran senyora.

 

Batista Cerruti

PREGUNTES PER AL DIÀLEG
  • Quines han estat les actituds dels dos personatges?
  • Perquè la dona ha pensat així quan no ha trobat la seva bossa?
  • Què és un prejudici? Tenim prejudicis?
  • Què haguessis fet tu si haguessis estat un dels dos personatges de la història?