DADES DEL DIA
dimarts, 2 de de juny de 2020
La campana que va trencar el silenci
Conte
INTRODUCCIÓ PER A L'EDUCADOR

A la reflexió d'avui, hi ha un arxiu amb el so de les campanes (dura 1:38), per si es vol utilitzar també per ambientar el conte.

Hi havia una vegada una llunyana vall, en la qual tots els seus habitants eren molt sorollosos, cridaven constantment i passaven el temps criticant i parlant els uns dels altres. Tant era l'escàndol que creaven els habitants d'aquesta vall, que no deixaven descansar al mag que vivia a prop. El mag molt enfadat va fetillar aquella vall i a tots els seus habitants; la maledicció va condemnar a la vall a romandre eternament en silenci. Solament es trencaria aquest malefici amb un so creat per tots, un so que sortís d'escoltar-se els uns als altres.

Cap melodia s'escoltava, cap riure podia sentir-se allí, ni una simple paraula. Només s'escoltava el silenci. Els habitants d'aquella vall, que des de llavors va ser coneguda com la vall del silenci, van intentar per tots els mitjans fer sonar sons als seus carrers. La música que abans alegrava el lloc havia desaparegut. Ho van intentar amb tots els instruments musicals, tocaven la guitarra però gens s'escoltava, interpretaven cançons en la flauta però gens sonava, cantaven bufones cançons però les seves veus estaven mudes, un famós pianista ho va intentar amb el seu piano però cap melodia alegrava la vall. Semblava impossible desfer la maledicció, si gens sonava com podien escoltar-se, si gens se sentia com podien crear un so entre tots/es. Ja no podien cridar, ni tampoc parlar uns dels altres, i això va millorar les seves relacions, però trobaven a faltar els riures i la música.

Va ser llavors des del silenci, quan van aprendre a escoltar-se uns a uns altres a través de les mirades i els gestos. Sense crits era més fàcil entendre i escoltar encara que res diguessin. Van aprendre a comunicar-se escrivint-se el que havien de dir-se, i en l'escriptura no es pot cridar als altres. D'aquesta manera tots s'escoltaven i així va ser com escoltant-se tots van tenir una idea, entre tots construirien una gran campana que col·locaren a la part alta de la torre, d'aquesta manera el so de la campana estaria per sobre de la vall i podria escoltar-se.

Després de diversos dies de treball dur, van construir la campana i la van col·locar a la part alta de la torre. El so de la campana era sentit per tothom. Van començar a riure i a abraçar-se els uns altres. Llavors es van adonar que s'estaven escoltant rialles. El so de la campana, aquella que havien fabricat entre tots els habitants de la vall,  havia trencat el silenci.

Des de llavors aquella vall, deixà de ser sorollosa  i es convertí en una vall de la que sortien les més belles melodies.

PREGUNTES PER AL DIÀLEG

1.- Et molesta alguna vegada el soroll? Quan? Per què?

2.- Creus que has après a escoltar a l'altre/a? I si no es parla... ets capaç de comunicar-te amb les mirades i els gestos?

3.- Sabies que les campanes es fan servir, o s'han fet servir per: marcar el temps (feina, descans...), avisar dels perills, comunicar els naixements i la mort de persones, celebrar les festivitats, etc.? 

4.- Has sentit mai els tocs de les campanes? Quan? On? Per quin motiu?

 thumb_474__4

 

PREGÀRIA

 

 

ANIMADOR DE LA PREGÀRIA TOTS
SANT JOAN BAPTISTA DE LA SALLE PREGA PER NOSALTRES
VISCA JESÚS EN ELS NOSTRES CORS! PER SEMPRE!