DADES DEL DIA
dimecres, 16 de de setembre de 2020
I tu, què tries?
Presentació del lema del curs 2020-21
INTRODUCCIÓ PER A L'EDUCADOR

Us proposem avui presentar l'esperit del lema d'enguany. TREBALLEM EL VALOR DE LA RESPONSABILITAT.

El personatge del curtmetratge modela el món segons el que ell creu que és el millor, el transforma, s'atreveix a buscar maneres per donar-li la volta. Aquest és l'esperit del lema: tot està a les nostres mans, podem construir un gran cor i fer volar la nostra vida compartida amb els altres. Decidim perquè fem. Som perquè movem el nostre cor en bé dels altres. Encomanem aquest esperit al nostre alumnat.

 

Enguany, el lema del curs és I TU, QUÈ TRIES? i l'hem expressat amb una mà oberta que entrellaça una cinta de colors vermella. Les papallones envolten aquest gran cor i el porten ben amunt, el fan més gran.

Una d'aquestes papallones és la protagonista d'questa història. O més aviat, som nosaltres i la nostra capacitat de decidir el que està en joc.

 

Escoltem-la.

 

 

– Veuràs, anirem a veure’l i sostindré la papallona amb la meva mà. Li preguntarem: Què creus que tinc a la mà: una papallona viva o una papallona morta? Si ell respon que està viva, estrenyeré la mà sense que se n’adoni i així la papallona estarà morta quan l’obri… I no l’haurà encertat. Si respon que està morta, la deixaré lliure, i el savi tampoc l’haurà encertat…

– Què llesta que ets, germaneta! – va dir entusiasmada la seva germana. Així que les germanes van córrer a veure al vell savi. A l’arribar, la noia li va fer la pregunta que havien acordat:

– Tinc una pregunta per a tu, gran savi… Què creus que tinc a la mà: una papallona viva o una papallona morta?

El savi la va mirar fixament i va respondre serenament:

– Tot depèn de tu. Està a les teves mans.

(Fragment del conte: La papallona blava)

PREGUNTES PER AL DIÀLEG

Com expliques la resposta del savi? 

Per què la seva resposta és sàvia? Què vol dir triar en la teva vida?

Ser responsable és viure correctament o significa anar més enllà i sortir de sí mateix, si la realitat dels altres ens ho demana?

La noia creu que controla la resposta, però al final veu (gràcies al savi) que l'important és com ella actuaria, no la papallona en si. Creus que és així?

Realment, som capaços de decidir què i com ho volem viure?