DADES DEL DIA
dimecres, 15 de de setembre de 2021
Un conte per sentir-nos com a casa
Curs 21-22

Hi havia una vegada una noia molt forta, amb una força tan gran que podia carregar pedres i de les més grosses.  Cada dia, a l'escola, hi portava la seva motxilla ben carregada... pedres de totes les mides i colors: negres, verdes, roses, blaves. Pedres ben planes o pedres molt punxegudes. I què en feia la Mireia amb tantes pedres? Doncs, les portava cada dia per lliurar-les als seus companys i companyes. Quan els hi donava la pedra punxeguda, trencada, blava, petita... els deia sempre: cuida-la com si fossis tu mateix/a.

Cuidar aquelles pedres tan estranyes? Tan petites? Tan trencades?

Els seus companys i companyes li van fer cas.  Van estar molt contents de poder acollir i cuidar aquelles pedres.   I van pensar que li dirien aquestes paraules a la Mireia: No cal que portis més pedres, ja les tenim...som nosaltres mateixos. Som alts, baixos, callats, xerraires, grassos, prims, però has demostrat que ens estimes i molt. 

Volem que ara enlloc de trobar pedres ens trobis a nosaltres cada dia aquí a l'escola.

Tu ens has fet sentir com a casa. Gràcies Mireia.

I van començar junts el curs, ben contents.

 

(Contes per moure els cors- Equip de Pastoral)

 

PREGUNTES PER AL DIÀLEG

Què us ha semblat el conte? 

Ja teniu el cartell del lema penjat a la classe?